Amb l'Estatut, cap a l'Espanya federal

Dimecres vaig tenir l’oportunitat de defensar en nom del meu grup parlamentari el Títol V de l’Estatut, el que s’anomena “De les relacions de la Generalitat amb l’Estat, amb altres Comunitats Autònomes i amb la Unió Europea, i de l’acció exterior de la Generalitat”. La referència dels serveis de premsa a la meva intervenció la podeu trobar a la pàgina web del PSC clicant aquí.

Aquest Títol V és el que defineix com han de ser les relacions entre Catalunya i l’Estat, entre ambdós governs, i li dona molt de contingut a les funcions que ha de tenir i els temes que s’hauran d’anar tractant a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. També aborda la participació de la Generalitat en institucions, en procediments de presa de decisions estatals i en la designació de representants en organismes econòmics, jurídics (com el Tribunal Constitucional) i socials. D’altra banda s’ocupa de les relacions amb d’altres comunitats autònomes, del règim de convenis i de les relacions multilaterals entre comunitats i l’Estat.

En un segon capítol d’aquest títol V, l’Estatut s’ocupa de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Aquest és l’apartat més novedòs, donat que l’adhesió d’Espanya a la UE l’any 1986 va ser molt posterior a l’Estatut vigent. En la meva intervenció vaig fer referència als avenços aconseguits en la participació de Catalunya en els organismes de decisió europeus amb el Govern Zapatero.

Finalment el capítol III s’ocupa de l’acció exterior de la Generalitat. Aquest és un tema respecte del qual els populars en fan més acusació d’anticonstitucionalitat. Fins i tot el diputat Moragas va fer una referència tendenciosa a Sentències del Tribunal Constitucional. Jo li vaig respondre que aquest Tribunal distingeix clarament entre les relacions internacionals com a competència exclusiva de l’Estat, però que una altra cosa era la possibilitat de que la Generalitat pugui fer acció exterior, i que d’això era precisament del que tracta el nou estatut.

En la meva intervenció vaig respondre algunes de les afirmacions del diputat Gabriel Cisneros del Partit Popular i, especialment, a les que fa fer en la seva intervenció el diputat Moragas, que va parlar amb nom del Grup Popular en el Congrés. Li vaig haver de dir que amb el tremendisme que es desprenia de les seves afirmacions, no semblava pas que ell fos del Partit Popular de Catalunya. I és que en el Ple del Parlament de Catalunya de setembre de l’any passat, en que es va aprovar la Reforma de l’Estatut, el grup popular, de la veu del diputat lleidatà Jordi Montanya, quan va manifestar el seu acord amb molts dels articles d’aquest títol i quan, fins i tot, no en van votar cap en contra.

El diputat Moragas va dedicar bona part de la seva intervenció a l’acció exterior de la Generalitat, preocupant-se per la imatge exterior t’Espanya quan les diverses comunitats autònomes intervinguin en temes europeus o en organismes internacionals i va insistí reiteradament en l’error que això significava. Jo li vaig contestar que no s’havia ja de preocupar per això i que la pitjor imatge de la nostra política exterior va ser la de la guerra a la que ens van portar quan el PP governava. O és que no van ser veritables errors posar-nos de genolls davant del president Busch o l’episodi de l’illot de Perejil?

Transcric ara a continuació Algunes frases de la meva intervenció del 15 de marzo a la Comisión constitucional del Congreso de los Diputados:

Respecto de las relaciones entre el Estado y Cataluña:

El Estatuto tendrá en estos artículos tres virtudes: Lealtad, confianza y respeto mutuo entre ambos Gobiernos.
Los cambios introducidos en la ponencia son precisamente en este sentido, ya que quizá el texto salido del Parlament de Catalunya tenía todavía algunos vicios (aunque esta vez pequeños) de desconfianza de Cataluña respecto del Gobierno de España.
Y dos principios: Bilateralidad en las relaciones Generalitat-Estado y Multilateralidad en todo aquello que afecta al conjunto de las CCAA

Comisión bilateral Estado-Generalitat:

Se trata de superar las relaciones de superioridad o de jerarquización para tenerlas en función de cada nivel competencial, aplicando los principios de subsidiariedad y proximidad en cada ámbito.
¿Con qué finalidad? Pues ninguna otra que la de ser más eficaces i eficientes en los servicios públicos en bien de la ciudadanía.
No hacemos otra cosa que dar rango estatutario a la Comisión Bilateral Generalitat-Estado. Más allá del simple espacio de resolución de conflictos competenciales. Sino como un marco general y permanente de relación y de colaboración. Y repito: con lealtad, confianza y respeto mutuo.

El Estatuto es un instrumento de pacto. Entre Estatuto y Constitución, de relación bilateral – a través del diálogo y del acuerdo para servir mejor a los ciudadanos y ciudadanas - i de relación multilateral – los mecanismos multilaterales son esenciales en los países compuestos, los que se denominan federales.

Desde el Partito Popular critican este Estatuto por su multilateraliad y a la vez se oponen a la Reforma del Senado. Si abordáramos la Reforma del Senado muchos de estos temas quedarían más claros.

Relaciones de la Generalitat con la Unión Europea:

Hay que reconocer avances muy importantes propiciados por el actual Gobierno de J.L.R.Zapatero en aquello que se refiere a la participación de representantes de la Generalitat en los organismos europeos. Ya hay consellers/res del Gobierno de Cataluña que han tenido la oportunidad de intervenir en organismos de la Unió Europea y participamos ya en las negociaciones.

Hasta hace poco el Estado era el único interlocutor de la UE y ello impedía que Cataluña pudiera participar directamente en el diseño de políticas comunes, incluso en políticas cuyas competencias son exclusivas de la Generalitat.

En relación al artículo 199 – Participación en organismos internacionales:

El texto tal y como ha quedado permite, tanto la presencia de la Generalitat en la delegación española en la UNESCO – que es lo que nosotros querríamos – como la posibilidad de intentar que Cataluña pueda ser admitida como miembro asociado, como lo son los territorios de: Aruba, Islas Vírgenes Británicas, Islas Caiman, Macao, Antillas Neerlandesas y el Archipiélago de Tokelau (nueva Zelanda). Repito que eso es lo que quieren algunos, no lo que queremos nosotros.

En relación a todo el Título V:

Con este Titulo V del Estatuto damos un paso adelante hacia el federalismo.
Para nosotros este Título, junto con el II del Poder judicial, implican un significativo paso adelante hacia el federalismo. Ni Estado confederal, ni Cataluña independiente, sino hacia un Estado Federal. Hacia el modelo de la España federal. Un camino tranquilo, natural, hacia el federalismo.
Federalismo que para nosotros implica: pacto, lealtad, libertad, confianza y respeto mutuo.

Esta es nuestra concepción de la España que queremos y, por supuesto de la Cataluña que queremos: una Cataluña abierta, acogedora, dialogante, convincente y colaboradora, confiada en sí misma y solidaria.