Article "Llars d'infants, una prioritat", publicat a El Punt el 20/3/2006

Encara recordo molt bé quan, al febrer de 1999, l´aleshores conseller d´Educació, Xavier Hernández, es va treure un conill de la màniga durant un Ple al Parlament sobre política educativa, i va prometre que promouria en un període de sis anys la creació de 30.000 places d´educació de 0 a 3 anys. Una oferta sense cap planificació, cap compromís amb els ajuntaments com a administració corresponsable, cap previsió pressupostària i, per tant,sense cap garantia de compliment. Faltaven pocs mesos per les eleccions i s´havien de fer promeses en un tema en què ja es portava molt de retard i la demanda era cada vegada més gran. Ha estat el Govern de Pasqual Maragall qui ha fet realitat les 30.000 places de llar d´infants. Ara, transcorreguts 7 anys des d´aquell debat, el Govern de la Generalitat sí que ha fet el Mapa de Llars d´Infants i els acords amb els ajuntaments. Només en un any, 264 consistoris de Catalunya ja s´han compromès a crear el 75% de les 30.000 places previstes. I això és així perquè la Generalitat finança la inversió inicial i també el manteniment i funcionament tant de les places noves com de les ja existents. És un esforç molt important el que es fa, en col•laboració amb els ajuntaments, per a donar resposta a la necessitat de tantes i tantes parelles arreu de Catalunya que necessiten d´aquest servei per poder fer compatible tenir fills amb la seva activitat professional.La política educativa ha fet un gran gir des de l´arribada del govern catalanista i d´esquerres al Govern. No en va Maragall va fixar-se com a màxima Educació, Educació i Educació. Perquè un país que vulgui innovar, ser un país amb ambició, ha de tenir l´educació com una prioritat. El Govern ha fet una clara aposta per la qualitat. Només algunes dades: es van crear 2.200 noves places de professorat a l´inici del curs 2004-2005 i s´han convocat 3.680 places d´oposicions tan a primària com a secundària; s´han fet inversions noves construccions i ampliacions en 152 centres, s´han posat en marxa 63 nous centres escolars aquest curs 2005-2006; es preveuen 370 actuacions constructives i de millores per aquest curs, amb una inversió final de 520 milions d´euros; i s´han pogut eliminar 112 barracons. L´objectiu més important és, però, la qualitat! Les propostes que estan sobre la taula del Pacte Nacional de l´Educació així ho demostren. D´aquestes mesures, cal destacar la de la sisena hora diària a la primària. És una mesura sense precedents per a la igualtat de condicions entre la escola pública i la concertada. Una dada: aquesta sisena hora significarà que quan els nostres fills surtin de l´escola als 12 anys per anar a l´Institut hauran fet un nombre d´hores lectives equivalents a tot un curs més. Serà com haver fet un curs més a la mateixa edat! Queda demostrat, amb tot això, que el sistema educatiu català es podria haver millorat durant els 23 anys de govern de CiU, perquè hi havia prou diners per fer-ho -nosaltres els hem trobat. La qüestió és si l´Educació estava entre les prioritats de Pujol i els seus consellers d´Ensenyament, si realment el tema els preocupava o si només l´usaven per fer anuncis electoralistes. És evident que només el volien per tenir alguns titulars de tant en tant, com va passar amb la promesa del conseller Hernàndez, que ell mateix va acabar matisant –quatre mesos més tard, va dir que aquestes 30.000 places no serien totes públiques-, va delegar en els ajuntaments –podeu crear tantes places com volgueu, sempre que les pagueu vosaltres, va venir a dir- i finalment va acabar deixant el tema en un calaix, en un racó on això de les escoles bressol li fes poca nosa a ell i a la resta del govern de CiU.