10.5.05

MILLOR FINANÇAMENT PER A MÉS SERVEIS SOCIALS

El Govern de la Generalitat ha fet una proposta de nou finançament per a Catalunya. Es tracta d’una proposta per incloure en el nou Estatut en substitució de la que hi figura en el vigent.

Catalunya necessita un nou finançament de manera urgent. Hi ha un desequilibri creixent en els últims anys entre el que paguem en impostos i el que rebem en despesa pública, de manera que el nostre creixement econòmic és cada vegada més baix.

Catalunya té cada any un menor creixement econòmic i unes necessitats socials cada vegada més grans, com les derivades de la immigració que rebem, de les noves necessitats socials als barris de les nostres ciutats i les necessitats dels nostres vells (més serveis per a una vida digna i el més autònoma possible), que ara no estan prou ben atesos per manca de recursos.

Necessitem un millor finançament perquè un finançament insuficient repercuteix en el progrés social: en la qualitat de l’educació dels infants i joves que, no ho oblidem, són el futur del país; en la qualitat de l’atenció a la salut i en el bon funcionament del conjunt dels serveis sanitaris; i en el serveis socials i en l’atenció a les necessitats de les persones més vulnerables, fràgils o dependents.

La proposta que ha fet el Govern català no reclama cap tipus de privilegi respecte de les altres comunitats autònomes i, si es vol, és generalitzable. Ara bé, es tracta d’un salt qualitatiu cap un model similar al federal i suposa canvis importants respecte del model de finançament que ara tenim. Els trets fonamentals d’aquesta proposta són:

En primer lloc, segueix sent un model de participació en impostos. No es tracta del sistema de “cupo” o de concert econòmic, sinó del sistema que ja està vigent amb uns altres mecanismes i amb uns altres percentatges: com a mínim un 50% del total dels impostos recaptats a Catalunya quedarien per a la Generalitat (el model vigent cedeix a Catalunya el 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% d’alguns impostos especials).

Segon. Es proposa ampliar la capacitat normativa, és a dir, la capacitat de decidir sobre els ingressos. Ara a Catalunya podem decidir les despeses en gran mesura (sanitat, educció, serveis socials, infraestructures,...) i, en canvi, no podem decidir en la mateixa mesura sobre els nostres ingressos (ni en l’IVA, ni en els impostos especials,...). Aquesta capacitat normativa que es reclama és en alguns casos individual per a cada comunitat autònoma (IRPF, impost de successions,...) i en d’altres col·lectiva (IVA, tabac, ...) amb nous mecanismes de decisió conjunta entre l’Estat i les autonomies.

El tercer tret fonamental és el de l’Agència Tributària de Catalunya, en consorci amb la de l’Estat. Això vol dir que la Generalitat s’implica en la recaptació dels impostos i en la lluita contra el frau i que ho fa de bracet amb l’administració tributària de l’Estat.

El quart punt és el de la solidaritat. La proposta contempla mecanismes de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya per avançar en el progrés comú. Uns mecanismes de solidaritat que ens permetin a tots avançar sense que frenin el creixement econòmic, necessari d’altra banda pel creixement de tots. La proposta planteja, per primera vegada, uns mecanismes transparents. El tret fonamental d’aquesta proposta és que els serveis prestats de la resta de Governs autonòmics puguin assolir nivells similars sempre que realitzin un esforç fiscal també similar. Es tracta d’un canvi important cap a un sistema més just i equitatiu. D’altra banda, aquesta solidaritat no pot variar la posició relativa de Catalunya abans de l’anivellament amb aquests mecanismes de solidaritat. Es tracta d’un sistema fonamentat en l’equitat territorial i no en l’igualitarisme, de manera que independentment de la capacitat fiscal de cada comunitat, en aquells territoris on l’esforç fiscal és similar, s’ha de poder assolir nivells similars de serveis prestats. Per tant, regions amb menor capacitat fiscal però similar esforç que altres regions més desenvolupades, han de rebre subvencions d’anivellament que els permetin tenir el mateix nivell de serveis per habitant, sense haver de pujar la pressió fiscal per aconseguir-ho

Finalment, el cinquè tret és el de l’equiparació gradual, en un termini no superior a quinze anys, pel que fa als resultats econòmics entre aquest sistema de participació en impostos i el sistema de concert econòmic de les comunitats autònomes forals

Aquesta proposta té la virtut de no descincentivar a les Comunitats aportadores ni a les receptores, garanteix fluxos de solidaritat de les regions amb més capacitat cap a les menys desenvolupades, però, a la vegada, no limita el potencial de creixement. Cal tenir en compte que la riquesa que genera Catalunya representa prop de la cinquena part de la riquesa espanyola (més del 18%) i això ens situa com la Comunitat que més aporta al PIB espanyol. Per tant, Catalunya és motor indubtable del creixement del conjunt de l’Estat. El creixement econòmic de Catalunya és necessari per a tots, pel nostre propi creixement i avenç social i pel creixement i avenç social del conjunt de l’Estat.

Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya


10 de maig de 2005

4.5.05

A PROP DE LES PERSONES. Article a El Far

El Tripartit és a punt de complir els 500 dies de govern. No sempre les seves actuacions pel que fa a les polítiques socials, de salut o educatives han tingut el ressò mediàtic que mereixien. Altres assumptes de la política han ocupat l’escena política.

Potser en el terreny de les polítiques a prop de les persones en el que el Govern tripartit ha tingut una resposta més ràpida i important al Baix Llobregat (pel grau de compromís assolit) ha estat en el terreny de la salut.

La nostra comarca va estar, amb els governs anteriors, la gran oblidada pel que fa als serveis sanitaris. Varem patir, durant masses anys, les ràtios de llista d’espera més elevades de tot Catalunya i els nostres Centres d’atenció primària i hospitals eren els més col·lapsats.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha assumit des del primer moment el repte de compensar aquest desequilibri que patíem. S’està aplicant un Pla sanitari especial pel Baix Llobregat. Més metges i més pediatres als llocs més col·lapsats des dels primers mesos. Les obres de l’hospital de Sant Joan Despí, reivindicat durant 20 anys, ja s’han adjudicat. Ampliacions o nous hospitals a Martorell, a Viladecans i a Sant Boi són altres de les actuacions previstes per un Govern que prioritza la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

Art El Far
4 de maig de 2005