Ahir varem conèixer els resultats del Baròmetre d’Opinió Política de març de 2007. Es tracta d’una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió amb una mostra prou important, de 2.200 persones, feta per l’empresa Opina entre el 2 i el 16 de març.
Si be es veritat que les enquestes tenen el valor que tenen, de fet les úniques enquestes fiables son les eleccions, també ho és que ens serveixen per tenir una idea de les tendències i de l’ambient general que es respira.
Cal recordar, que aquesta és la primera enquesta des de la formació del Govern de l’Entesa (la darrera es va portar a terme a primers de novembre del 2006).
Des del punt de vista del meu partit, el PSC, les resultats del baròmetre són força bons: El PSC supera CiU en simpatia vers els partits i els ciutadans opinen que som el partit que pot donar més resposta als problemes. Pel que fa a la ubicació en una escala esquerra-dreta (entre 0 i 10), els ciutadans s’ubiquen de mitjana en el 4,51 (cap a l’esquerra prop del centre) i a la pregunta de on ubiquen els partits polítics ens situen als socialistes molt a prop de la majoria, en el 4,33.
Pel que fa a la intenció de vot, som el partit amb més intenció de vot a les autonòmiques (20,2%, 0,7 punts per sobre de CiU). Cal recordar que a les darreres eleccions autonòmiques va ser CiU qui va obtenir més vots.
En les eleccions generals, el PSC arrasa en intenció de vot (32,3%) ben lluny del segon partit, CiU, amb un 13,6%.
La valoració general dels líders polítics torna a aprovar, encara que just, amb un 5,03 (el novembre del 2006 era del 4,76). Pel que fa al rànquing dels líders més valorats, l’encapçala en Duran Lleida (5,64), el segueix Montilla (5,43) i el tercer és Mas (5,42). Duran Lleida és clarament millor valorat que Artur Mas. Això confirma novament que l’electorat de CiU no està d’acord amb la radicalització sobiranista d’Artur Mas.
Per tant, s’assenyala com a tendència la recuperació de l’espai socialista. A més, som l’únic partit que ha mantingut un creixement constant en intenció de vot en els sondejos fets després de les eleccions.
La nostra conclusió és que l’enquesta del CEO constata la confiança dels catalans i les catalanes en l’actual govern, i en el partit majoritari del govern, davant la principal força de l’oposició, CiU, que té uns plantejaments que l’allunyen de la centralitat que havia volgut aparentar. Són unes dades que haurien de fer reflexionar CiU sobre la línea que ha de seguir.
Temes preocupants:
De tota manera, tot i aquesta valoració positiva, no hem de deixar de banda altres elements que es desprenen del baròmetre com són el fet que es consideri la situació política actual a Catalunya dolenta o molt dolenta per part del 39% dels ciutadans (encara que guanyin els que la consideren bona o molt bona). Aquestes consideracions s’agreugen quan es valora la situació política a Espanya, en que el 59 % la consideren dolenta o molt dolenta.
Tampoc es pot ser gaire optimista sobre l’interès per la política que manifesten els enquestats. 10’8% molt, 38’8% bastant, 30’5% poc i 18% gens.
Pitjors són les opinions sobre els polítics en general. Un 71,3% creu que els polítics no tenim en compte el que pensa la gent. Un 69% diu que els polítics només busquem el benefici propi. I un 65,4% diu que “de vegades la política sembla tan complicada que se’m fa difícil entendre el que està passant”. Aquests resultats són un toc d’alerta molt important. Jo no crec, sincerament, que la majoria dels que ens dediquem a la política no tinguem en compte el que pensa la gent i molt menys que busquem el benefici propi, però està clar que si aquesta és la resposta cal que esbrinem i corregim tot allò que fem malament i que porta als ciutadans a aquestes conclusions.
Si be es veritat que les enquestes tenen el valor que tenen, de fet les úniques enquestes fiables son les eleccions, també ho és que ens serveixen per tenir una idea de les tendències i de l’ambient general que es respira.
Cal recordar, que aquesta és la primera enquesta des de la formació del Govern de l’Entesa (la darrera es va portar a terme a primers de novembre del 2006).
Des del punt de vista del meu partit, el PSC, les resultats del baròmetre són força bons: El PSC supera CiU en simpatia vers els partits i els ciutadans opinen que som el partit que pot donar més resposta als problemes. Pel que fa a la ubicació en una escala esquerra-dreta (entre 0 i 10), els ciutadans s’ubiquen de mitjana en el 4,51 (cap a l’esquerra prop del centre) i a la pregunta de on ubiquen els partits polítics ens situen als socialistes molt a prop de la majoria, en el 4,33.
Pel que fa a la intenció de vot, som el partit amb més intenció de vot a les autonòmiques (20,2%, 0,7 punts per sobre de CiU). Cal recordar que a les darreres eleccions autonòmiques va ser CiU qui va obtenir més vots.
En les eleccions generals, el PSC arrasa en intenció de vot (32,3%) ben lluny del segon partit, CiU, amb un 13,6%.
La valoració general dels líders polítics torna a aprovar, encara que just, amb un 5,03 (el novembre del 2006 era del 4,76). Pel que fa al rànquing dels líders més valorats, l’encapçala en Duran Lleida (5,64), el segueix Montilla (5,43) i el tercer és Mas (5,42). Duran Lleida és clarament millor valorat que Artur Mas. Això confirma novament que l’electorat de CiU no està d’acord amb la radicalització sobiranista d’Artur Mas.
Per tant, s’assenyala com a tendència la recuperació de l’espai socialista. A més, som l’únic partit que ha mantingut un creixement constant en intenció de vot en els sondejos fets després de les eleccions.
La nostra conclusió és que l’enquesta del CEO constata la confiança dels catalans i les catalanes en l’actual govern, i en el partit majoritari del govern, davant la principal força de l’oposició, CiU, que té uns plantejaments que l’allunyen de la centralitat que havia volgut aparentar. Són unes dades que haurien de fer reflexionar CiU sobre la línea que ha de seguir.
Temes preocupants:
De tota manera, tot i aquesta valoració positiva, no hem de deixar de banda altres elements que es desprenen del baròmetre com són el fet que es consideri la situació política actual a Catalunya dolenta o molt dolenta per part del 39% dels ciutadans (encara que guanyin els que la consideren bona o molt bona). Aquestes consideracions s’agreugen quan es valora la situació política a Espanya, en que el 59 % la consideren dolenta o molt dolenta.
Tampoc es pot ser gaire optimista sobre l’interès per la política que manifesten els enquestats. 10’8% molt, 38’8% bastant, 30’5% poc i 18% gens.
Pitjors són les opinions sobre els polítics en general. Un 71,3% creu que els polítics no tenim en compte el que pensa la gent. Un 69% diu que els polítics només busquem el benefici propi. I un 65,4% diu que “de vegades la política sembla tan complicada que se’m fa difícil entendre el que està passant”. Aquests resultats són un toc d’alerta molt important. Jo no crec, sincerament, que la majoria dels que ens dediquem a la política no tinguem en compte el que pensa la gent i molt menys que busquem el benefici propi, però està clar que si aquesta és la resposta cal que esbrinem i corregim tot allò que fem malament i que porta als ciutadans a aquestes conclusions.
Nota: font dels dibuixos (quadres): El Periódico
1 comentario:
Coincido contigo en la alarma por el descrédito generalizado respecto al divorcio entre la clase dirigente y el ciudadano de a pie.
El caso de "cuanto vale un café?", pregunta hecha a Zapatero en un programa de TV y la respuesta lógicamente incorrecta del Sr. Presidente, es sólo un indicador de lo que la gente quiere y que en cierta forma es imposible: que los políticos comprendadn sus problemas pequeños del día a día.
Es cierto que el poder aísla, y que muchas veces la clase dirigente apunta a lo macro, imprescindible, pero pierde la cercanía y la "sensación de protección" que el ciudadano necesita, el famoso estado de bienestar, queda desdibujado.
Por otra parte, creo que los cambios sociales producidos en las últimas décadas, no han sido acompañados de cambios en las estrategias y los pensamientos de los políticos.
Quizás esta sea una punta para comenzar a averiguar que pasa.
Un abrazo
Raquel Ferrari
Publicar un comentario