"Noticias del día después - Si tú no vas, ellos vuelven"

Ahir el primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, l'amic Raul Moreno, va presentar un video de campanya que explica què podria passar si el PP guanyés aquestes eleccions. Es tracta d'un suposat informatiu del dia després (el 10 de març). L'he trobat del tot encertat, la veritat, no exagera, dibuixa un escenari plenament possible si el dia 9 de març molta gent, confiant que guanyarà Zapatero, no va a votar. Us recomano veure'l, són molt pocs minuts. VAL LA PENA. Aquí el teniu:

Rajoy menteix

Mariano Rajoy no aconsegueix esgotar la meva capacitat de sorpresa. En aquesta campanya electoral la utilització en temes sensibles, sense cap mena de rubor, de mentides subjacents, està arribant a quotes insuperables. M’explico. Que la dreta més reaccionària, en la que en aquests moments s’ha situat el Partit Popular guanyant-s’ho a pols, faria demagògia perillosa en el tema de la immigració, era d’esperar. Que intentarien aixecar les pors dels ciutadans autòctons davant de la immigració, utilitzant la desacceleració de l’economia com a factor desestabilitzador, també era d’esperar. Ara bé, que Rajoy oblidi expressament que la mutilació genital femenina (l’ablació) ja està, des de fa temps, penalitzada al nostre Codi Penal, és inadmissible. Que digui que es prohibirà una pràctica ja prohibida i penalitzada no te cap altra qualificació que la d’un engany volgut als ciutadans.

Que el candidat popular a president del Govern espanyol digui que, si ell governa, els immigrants hauran de pagar impostos, no és res més que un altre engany. D’on vénen sinó tantes noves altes a la Seguretat Social que ens han portat fins l’actual superàvit d’aquesta i a l’enfortiment del nostre sistema de pensions?. És que potser no tots els treballadors per compte d’altre paguen impostos? Es refereix Rajoy als immigrants irregulars? Com farà que aquests paguin impostos? Regularitzant-los sense més?Rajoy també diu que els immigrants hauran de signar un contracte d’acceptació de les normes del nostre país. Doncs estem al cap del carrer! Que no és així? Que no està tothom qui viu i treballa a Catalunya subjecte a les mateixes lleis?

Doncs sí sr. Rajoy! Sí que han de signar un contracte, però no el que vostè diu, sinó el contracte de treball, l’únic que permet entrar regularment al nostre país! Cal ser més seriosos. La immigració ha de ser controlada. No podem acollir al nostre país més persones de les que puguem oferir-los feina i, aquestes s’han d’adaptar a les nostres lleis i als nostres costums, com qualsevol altre ciutadà. Amb els mateixos drets i deures. Només així garantirem la convivència. Amb falsedats, amb afirmacions xenòfobes, amb l’assimilació d’immigració a inseguretat, l’únic que s’aconsegueix és posar en perill la convivència. Això sí que és un perill!

(Article meu publicat al Singular Digital el 19-2-08)

Una actitud vergonyant

La nota feta pública per la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal del dia 30 de gener en relació a les properes eleccions generals, en què clarament diu que no es pot votar cap altre partit que no sigui el PP, no té precedents en la història del país (deixant de banda, això sí, l’etapa franquista). I, malauradament, tampoc té precedents l’ambigüitat mostrada per alguns bisbes catalans en relació a la nota espanyola, dient únicament que aquesta no demanava directament el vot del PP. És com aquell concurs en que a les seves bases es posa allò de que el “guanyador” ha de ser ros, cabells llargs, ulls blaus, mesurar 1,81 metres, tenir 25 anys i haver nascut tal dia!Tenia molta raó el catedràtic Joan Subirats en el seu article “Religión revisitada”, publicat el dia 10 de gener i, per tant, abans de la proclama episcopal. Deia Subirats: “El liderazgo de la derecha ha pasado del PP a los cardenales irredentos, en un intento de que la contienda electoral se dirima en términos de valores, religión y modelo familiar, para así modificar los campos de influencia clásicos de las distintas fuerzas políticas, generando un eje de confrontación de carácter moral. Estamos en pleno revival religioso”.Deixant clar que, afortunadament, no tots els bisbes són iguals (com ens ha mostrat l’Abat de Montserrat el passat diumenge) i que, si els catòlics poguessin votar els bisbes, Rouco de ben segur no seria cardenal, cal denunciar clarament aquesta actitud hipòcrita i bel•ligerant de la Conferència Episcopal. Hipòcrita perquè els qui acusen Zapatero d’haver dialogat amb els terroristes són els mateixos bisbes que callaven quan el PP negociava amb ETA, i hipòcrita perquè en els vuit anys que va governar el PP mai van reclamar la derogació de la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l’embaràs i ara estan al darrere de l’ofensiva de la dreta més retrògrada contra les clíniques i, fins i tot, contra les dones que, legalment, han avortat.I, bel•ligerant, perquè no es resignen a la separació Església i Estat contemplada en la Constitució refrendada majoritàriament l’any 1978 i perquè ens volen imposar per la via de les lleis una determinada moral (del tot retrògrada) a tots els ciutadans i ciutadanes. Ens volen imposar “a tots i a totes” aquella (falsa) moral segons la qual l’únic matrimoni és el d’un home amb una dona i l’única família és la que es fonamenta en aquest tipus de matrimoni, que és, a més, indissoluble. Ens neguen a les dones el dret a decidir sobre el nostre propi cos i a decidir quan i com volem ser mares. Ens neguen a tots el dret a morir dignament i sense dolors innecessaris. Releguen les dones a l’àmbit familiar (de fet el paper de la dona a l’Església catòlica és del tot marginal...). Consideren les persones homosexuals com persones malaltes o desviades del bon camí. S’oposen a la investigació amb cèl•lules mare tot i que aquesta pugui aportar el guariment de malalties com l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple...Jo no soc catòlica, més enllà del fet que em van batejar als quatre dies d’haver nascut. Però si ho fos, de ben segur que com li deu passar a molts creients, em sabria molt de greu aquesta actitud dels representants de l’Església. Em faria vergonya!

(Article meu publicat al Singular Digital el 5-2-08)

El Govern del Benestar

Ahir diumenge, a l’Escola d’hivern del PSC, a Tarragona, vaig tenir el plaer de compartir taula amb la Carme Chacon, la nostra candidata a les eleccions generals i ministra, el Cándido Méndez, secretari general de l’UGT a Espanya i amb el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma, Joan Subirats. El títol del debat: El Govern del Benestar.

Subirats va fer una brillant intervenció sobre el canvi d’època que estem vivint, la diferent relació amb el treball (molts treballs al llarg de la vida front al treball per tota una vida d’abans), els canvis en les estructures familiars, la imprevisibilitat, la inestabilitat de les estructures personals i familiars (...) tot això que ell anomena “societat de risc”. I, en positiu, l’augment de l’esperança de vida o el nou paper de les dones. Plantejà que les polítiques de benestar estan pensades per uns punts de partida que han canviat molt en poc temps, i per tant, cal encaminar-les en tres direccions: proximitat o territorialització, articulació de les diferents polítiques per a cada moment vital i participació (fer polítiques amb la gent i no per a la gent).

Cándido Méndez defensava la necessitat d’un espai europeu de relacions laborals i va valorar molt positivament, des del punt de vista del sindicat, la recuperació del diàleg social per part del govern Zapatero, en contrast amb el fort enfrontament i la manca de diàleg dels governs d’Aznar. Va parlar també de la importància pels treballadors de dues decisions del govern socialista: la llei de la dependència i la llei d’igualtat, sobre tot pel fet que atorguen drets i no només prestacions.

Carme Chacon afirmà que l’estat del benestar serà local o no serà, que cal adaptar el sistema educatiu als nens i nenes i als joves d’avui en dia, a les seves possibilitats i al que el canvis tecnològics ens faciliten. Entre d’altres temes, va denunciar el cinisme del PP i en concret del conseller Lamela, de la comunitat de Madrid, en relació a les acusacions que van formular als metges de l’Hospital de Leganés, que ara han quedat absolts. També es va manifestar contra l’assetjament que estan patint clíniques i dones que han avortat per part de la dreta. Finalment, va presentar els 10 compromisos dels socialistes amb polítiques socials. La Carme, com sempre, clara, convençuda i optimista!

I jo? Doncs jo vaig moderar el debat, i en la introducció, vaig assenyalar que ens hi juguem molt en les properes eleccions i que no és el mateix Zapatero que Rajoy. Vaig parlar dels temes cabdals que tenim al davant des de Catalunya: la negociació del nou sistema de finançament i d’un paquet important de traspassos de competències en aplicació del nou Estatut, la política de pactes i acords que està portant a terme el Govern Montilla, les lleis de caràcter social que estem abordant (llei d’educació, llei de la infància, llei de l’acolliment, ...), i la intensa acció de govern que s’està portant a terme per a desplegar lleis que ens proporcionen nous drets, com la de serveis socials, la de l’habitatge o el pacte de l’educació.