4.2.08

El Govern del Benestar


Ahir diumenge, a l’Escola d’hivern del PSC, a Tarragona, vaig tenir el plaer de compartir taula amb la Carme Chacon, la nostra candidata a les eleccions generals i ministra, el Cándido Méndez, secretari general de l’UGT a Espanya i amb el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma, Joan Subirats. El títol del debat: El Govern del Benestar.

Subirats va fer una brillant intervenció sobre el canvi d’època que estem vivint, la diferent relació amb el treball (molts treballs al llarg de la vida front al treball per tota una vida d’abans), els canvis en les estructures familiars, la imprevisibilitat, la inestabilitat de les estructures personals i familiars (...) tot això que ell anomena “societat de risc”. I, en positiu, l’augment de l’esperança de vida o el nou paper de les dones. Plantejà que les polítiques de benestar estan pensades per uns punts de partida que han canviat molt en poc temps, i per tant, cal encaminar-les en tres direccions: proximitat o territorialització, articulació de les diferents polítiques per a cada moment vital i participació (fer polítiques amb la gent i no per a la gent).

Cándido Méndez defensava la necessitat d’un espai europeu de relacions laborals i va valorar molt positivament, des del punt de vista del sindicat, la recuperació del diàleg social per part del govern Zapatero, en contrast amb el fort enfrontament i la manca de diàleg dels governs d’Aznar. Va parlar també de la importància pels treballadors de dues decisions del govern socialista: la llei de la dependència i la llei d’igualtat, sobre tot pel fet que atorguen drets i no només prestacions.

Carme Chacon afirmà que l’estat del benestar serà local o no serà, que cal adaptar el sistema educatiu als nens i nenes i als joves d’avui en dia, a les seves possibilitats i al que el canvis tecnològics ens faciliten. Entre d’altres temes, va denunciar el cinisme del PP i en concret del conseller Lamela, de la comunitat de Madrid, en relació a les acusacions que van formular als metges de l’Hospital de Leganés, que ara han quedat absolts. També es va manifestar contra l’assetjament que estan patint clíniques i dones que han avortat per part de la dreta. Finalment, va presentar els 10 compromisos dels socialistes amb polítiques socials. La Carme, com sempre, clara, convençuda i optimista!

I jo? Doncs jo vaig moderar el debat, i en la introducció, vaig assenyalar que ens hi juguem molt en les properes eleccions i que no és el mateix Zapatero que Rajoy. Vaig parlar dels temes cabdals que tenim al davant des de Catalunya: la negociació del nou sistema de finançament i d’un paquet important de traspassos de competències en aplicació del nou Estatut, la política de pactes i acords que està portant a terme el Govern Montilla, les lleis de caràcter social que estem abordant (llei d’educació, llei de la infància, llei de l’acolliment, ...), i la intensa acció de govern que s’està portant a terme per a desplegar lleis que ens proporcionen nous drets, com la de serveis socials, la de l’habitatge o el pacte de l’educació.