Llegeixo, sense sorpresa, les paraules del líder de l’oposició a Catalunya, Artur Mas, dient que CiU dirà que no a l’acord del nou finançament per no tenir les mans lligades si alguna vegada tornen a governar. És a dir que, abans que l’acord es produeixi, el Sr. Mas ja dóna per fet que l’acord serà dolent. Es tracta, potser, d’una manifestació dels seus desitjos? No serà que Artur Mas i el seu partit el que volen és que els temes de l’anomenada “agenda catalana” es tanquin malament o que no es tanquin mai. No serà que són molt més fortes les seves ganes de tornar a un govern, que pensen que sempre havia d’haver estat seu, que els seus desitjos de que Catalunya avanci tal i com necessita i mereix?Això no és nou, fa massa temps que als dirigents de Convergència i Unió se’ls veu el llautó. Tan és així que no paren de posar xifres diferents sobre la taula. Hores d’ara ja han donat nou xifres diferents del mínim que consideren necessari. Xifres que van des de 2.329 fins a 6.997 milions d’euros. El que no diuen, quan posen aquestes exigències erràtiques sobre la taula, és que l’acord de finançament assolit l’any 2001 pel govern de CiU amb el govern espanyol del PP, va suposar únicament 251 milions d’euros l’any. Aleshores, aquest acord ens el van vendre com a molt bo i com a definitiu!
Sembla, doncs, que està cantat que per més que el nou finançament compleixi les previsions de l’Estatut i signifiqui la posada en marxa d’un nou model molt més just per Catalunya, tal i com el president Montilla ha dit que ha de ser necessàriament, la oposició convergent hi farà escarafalls. És una pena, però no els interessa el pacte, com no els interessa que es desencallin els traspassos de rodalies o de les beques, només volen desgastar el Govern, per tal de tornar-hi com més aviat millor.
Es tracta d'un article meu publicat a El Far (encartat a El Periódico al Baix Llobregat) el dia 1 de maig de 2009
