Un article meu publicat al Singular Digital ahir:
Cal reconèixer que els esdeveniments de la setmana passada en la política catalana no ajuden gens a millorar la imatge de l’anomenada “classe política”. Tot plegat ha estat un joc de despropòsits, que allunya una mica més el Parlament de la gent.
Primer, CiU força la convocatòria d’un ple extraordinari per debatre el desplegament de l’Estatut, quan només fa quatre mesos que el Govern ha començat a treballar. El seu objectiu és clar: desgastar i debilitar el Govern d’Entesa. Com? Doncs portant el debat, una vegada més, caps als termes ‘Madrid no ens escolta’, ‘Madrid no ens vol donar el que es nostre’, ‘Montilla està sotmès al PSOE’... Amb la intenció, fins i tot, d’aconseguir debilitar el Govern català de cara a la negociació amb el de l’Estat.
CiU no te cap altre discurs que el d’intentar desacreditar i fins i tot ridiculitzar el president de Catalunya, la qual cosa posa en entredit la veritable estima dels convergents pel país. Enlloc de fer oposició constructiva reclamant aquelles polítiques que interessen veritablement la gent, es dediquen a embolicar la troca i a desacreditar, sense adonar-se que, d’aquesta manera, els primers afectats pel descrèdit i la desafecció a la política són ells mateixos. Com deia Miquel Iceta en el debat de dimecres passat al Parlament referint-se als dirigents de CiU: ”L’únic que els interessa és acabar com més aviat millor amb el Govern de Catalunya. Tant és així que fins i tot els costa dir «president Montilla». S’ennueguen”
D’altra banda les declaracions de Xavier Vendrell, vicesecretari d’ERC, oferint a Mas la presidència de la Generalitat si aquest es comprometia a organitzar un referèndum sobre l’autodeterminació, van ser del tot desafortunades. Una greu patinada sense mesurar les implicacions i conseqüències en el debat que s’havia de produir al Parlament i, el que és més greu, en el prestigi i la cohesió del Govern al qual pertanyen.
Parlar ara d’un referèndum per l’autodeterminació, quan fa nou mesos que el poble de Catalunya ha refrendat un Estatut que ens marca una línia clara per l’autogovern de la nació Catalana dins d’una Espanya plural, és, si més no, un despropòsit molt difícil d’entendre.
Afortunadament, el Govern governa amb fermesa, eficàcia i diligència. Cal reconèixer, però, que el que va succeir la setmana passada l’ha abocat cap una pèrdua de confiança que caldrà recuperar. Confiem que la desmarcada d’ERC es quedi en una anècdota, tal i com els seus propis dirigents ja han dit, i que continuem en la consolidació del programa de l’Entesa. El programa del catalanisme social, que és el que de debò convé als ciutadans. Tanmateix, els pressupostos que acaben de presentar-se al Parlament van clarament en aquesta direcció: destinen un 54% del total de la despesa a les polítiques socials, amb més èmfasi que mai en les polítiques d’habitatge, d’educació, de serveis socials i de salut.
Primer, CiU força la convocatòria d’un ple extraordinari per debatre el desplegament de l’Estatut, quan només fa quatre mesos que el Govern ha començat a treballar. El seu objectiu és clar: desgastar i debilitar el Govern d’Entesa. Com? Doncs portant el debat, una vegada més, caps als termes ‘Madrid no ens escolta’, ‘Madrid no ens vol donar el que es nostre’, ‘Montilla està sotmès al PSOE’... Amb la intenció, fins i tot, d’aconseguir debilitar el Govern català de cara a la negociació amb el de l’Estat.
CiU no te cap altre discurs que el d’intentar desacreditar i fins i tot ridiculitzar el president de Catalunya, la qual cosa posa en entredit la veritable estima dels convergents pel país. Enlloc de fer oposició constructiva reclamant aquelles polítiques que interessen veritablement la gent, es dediquen a embolicar la troca i a desacreditar, sense adonar-se que, d’aquesta manera, els primers afectats pel descrèdit i la desafecció a la política són ells mateixos. Com deia Miquel Iceta en el debat de dimecres passat al Parlament referint-se als dirigents de CiU: ”L’únic que els interessa és acabar com més aviat millor amb el Govern de Catalunya. Tant és així que fins i tot els costa dir «president Montilla». S’ennueguen”
D’altra banda les declaracions de Xavier Vendrell, vicesecretari d’ERC, oferint a Mas la presidència de la Generalitat si aquest es comprometia a organitzar un referèndum sobre l’autodeterminació, van ser del tot desafortunades. Una greu patinada sense mesurar les implicacions i conseqüències en el debat que s’havia de produir al Parlament i, el que és més greu, en el prestigi i la cohesió del Govern al qual pertanyen.
Parlar ara d’un referèndum per l’autodeterminació, quan fa nou mesos que el poble de Catalunya ha refrendat un Estatut que ens marca una línia clara per l’autogovern de la nació Catalana dins d’una Espanya plural, és, si més no, un despropòsit molt difícil d’entendre.
Afortunadament, el Govern governa amb fermesa, eficàcia i diligència. Cal reconèixer, però, que el que va succeir la setmana passada l’ha abocat cap una pèrdua de confiança que caldrà recuperar. Confiem que la desmarcada d’ERC es quedi en una anècdota, tal i com els seus propis dirigents ja han dit, i que continuem en la consolidació del programa de l’Entesa. El programa del catalanisme social, que és el que de debò convé als ciutadans. Tanmateix, els pressupostos que acaben de presentar-se al Parlament van clarament en aquesta direcció: destinen un 54% del total de la despesa a les polítiques socials, amb més èmfasi que mai en les polítiques d’habitatge, d’educació, de serveis socials i de salut.
4 comentarios:
Loapa, dificultats a TV3 per a emetre i quan va poder emetre voler-la fer antropològica, recolzar el terrorisme d'estat i al pispa d'en Sala, usurpar la voluntat dels votants catalans, etc, etc. Gràcies a Déu els socialistes us estimeu molt Catalunya
Que CIU no gastava un % similar en polítiques socials? No facis riure.
CIU podrà fer les coses millor o pitjor però mai seran uns sectaris. La democràcia ha demostrat que els bons governs i l'establitat a Catalunya i a l'Estat Espanyol han anat de la ma de CIU.
L'Eatatut marca el que marca per que no hi ha prous pebrots de convocar un referèndum i la gent es va agafar a el boig conegut per que no hi havia alternativa.
Es podia votar que no i perdre tot allò pel que havíem lluitat durant 2 anys.
Quí va ser el primer a dir que s'esmenaria l'Estaut a Madrid?
EL SR. MONTILLA, L'ENDEMÀ MATEIX.
PQ el PSC és un invent, a Madrid no existeix mai i el 50% dels seus votants no sap ni expresar-se en català.
L'oposició constructiva és aturar aquests ridículs que tenim cada setmana a la premsa.
El que digui CIU ens ha d'importar relativament: viuen de xerrar, oi?.
Després de 23 anys al govern hi ha algunes coses que haurien d'explicar-nos (i explicar-se ells mateixos, si poden). És molt fàcil penjar sempre la llufa als demés. Els psiquiatres ho tenen molt estudiat, això.
Si són tan catalanistes, com és que el català va cap avall?.
Després de tant de temps, com és que no tenim un sistema educatiu públic i de bona qualitat que arribi a tothom. Vinga donar calerons a capellans i monges, oi?.
Si eren tan influents a Madrid, com és que no van aconseguir res respecte a l'aeroport?. I respecte a RENFE, que?. Els mals d'ara venen de molts anys de deixadesa.
I la merda d'eix transversal, que?
Van tenir l'ocasió de fer una administració modèlica, que mirés cap al nord i s'han limitat a fer una mala còpia de l'administració espanyola.
Ningú no es perfecte, però de sectaris a CIU com a tot arreu n'hi ha. Dir que en Josep M.Sala és un pispa és un insult i una mentida. Tenim la Justícia que tenim.
Poden anar xerrant: molt de soroll per a no res.
El President Montilla i el seu gobern fan bé de dedicar-se a treballar, malgrat les atzagaiades de 4 kubayàs d'ERC que confonen la política amb els acudits d'un foc de camp.
Mira Rafel, pel que fa a ser deciciu a Madrid calia que el PP i el Psoe no fecin pinya per a votar sempre junts contra Catalunya, no és casual que quan hi ha alguna proposta des de Catalunya el Psoe-psc sempre voten amb el PP. o no ? Sobre el català i la seva davallada, caram si vosaltres us heu passat quasi 30 anys fent guetos d'emigrants andalusos per a que no s'integrin al país i inventant-vos alló dels tres milions a la feria de abril fins que Constrantant us ho va desmuntar. Ara com la moma de l'inmigrant espanyol s'estar acabant esteu fent el mateix amb els sudamericans i caram qui hi ha darrera?, doncs en Sala, el mateix del guetos dels andalusos. Pel que fa al l'eix transvessal dius que es una merda, doncs si, una carretera comarcal, ja que era així quan es va construir, s'ha transformat en general, que calia millor no fer-la? i amb les peles que el Psoe en aquell moment tornava, (diguem-li que expoliava amb el permís del Psc) a Catalunya, què és podia fer? . Per cert qui s'ha passat un grapat d'anys posant pegues els diners que deuria haver rebut la Generalitat? Ja no t'enrecordes d'en Guerra dient alló de, estos catalanes tendran que venir a comer en nuestra palma de la mano i el Psc muts i a la gabia. Sobre el teu punt de vista de J.M.Sala trec la conclusió que per a tu una persona que crea empreses amb la voluntat de fer factures falses pel partit no ha de ser jutjat, ara si un empresari ho fa si que ho ha de ser. Caram quina justícia, ara entenc que aquest senyor hagi estat rebut amb aplaudiments el darrer congrés de Psc. Caram, caram veig que us va bé ERC com tonto útil, oi? I per enllestir, no em diguis que en Monty ho fa bé, si us plau. La generalitat de per si es poqueta cosa, el Parlament sembla el de la Senyoreta Pepis,només ens ha faltat un president sense legitimitat, mancat de cultura, a l'estrem de portat una noteta que ha de llegir abans d'escriure en un llibre de visites, que no coneix el país ni la seva gent i que de l'únic que farden els seus seguidors es de la propaganda que fa el Periodico o el País sobre la seva fermesa, fermesa que per mi tant sols es la feblesa dels altres(diga-li ERC, kumbaiàs o tontos útils. Apa siau i dormiu el somni dels justos, somnieu en com millorar la vida dels catalans i deixeu de fer de guàrdia pretoriana del Psoe.
Publicar un comentario