Són dies de valoracions dels resultats de les eleccions de diumenge passat. Ahir vaig fer una roda de premsa en nom del meu grup parlamentari després de la reunió de la direcció en que varem debatre sobre aquesta qüestió, sobre l'abstenció i sobre com combatre-la. També, i no menys important, del balanç dels primers sis mesos del Govern Montilla. Podeu trobar el resum enviat pel servei de premsa del grup clicant aquí. Els titulars són aquests:
“Els sis primers mesos de Govern confirmen que Montilla compleix els seus lemes, ´Fets, no paraules´ i ´Ningú no farà més pels catalans”, cosa que CiU i Artur Mas no fan des de l´oposició”
Carme Figueras afirma que el Govern combat l´abstenció fent “24 escoles, 12 Centres d´Atenció Primària, 2 hospitals i 13 biblioteques” en sis mesos
Carme Figueras afirma que el Govern combat l´abstenció fent “24 escoles, 12 Centres d´Atenció Primària, 2 hospitals i 13 biblioteques” en sis mesos
Sobre aquesta mateixa qüestió transcric l'article que ahir dimarts em va publicar el Singular Digital:
Al mapa municipal, domini del color vermell
Avui no puc fer una altra cosa que comentar els resultats de les eleccions municipals, si bé soc conscient que tots els partits podem posar de manifest aspectes positius i negatius a l’hora de valorar els resultats, i que, lògicament tendim a posar més de relleu tot allò que ens va més a favor.
En conjunt cal dir que el panorama a Catalunya ha variat ben poc. De fet, és la vuitena vegada que el PSC guanya les eleccions municipals – les hem guanyat totes des dels primers ajuntaments democràtics- i això, és un fenomen no gens comú a d’altres indrets europeus.
Tots els partits hem perdut vots, a excepció de la CUP que irromp gairebé per primera vegada. Els socialistes som els que més vots hem perdut respecte els darrers comicis municipals, si be hem guanyat gairebé tants regidors com ha perdut CiU.
La major part de les pèrdues de vots han anat a parar a l’abstenció. En aquestes municipals hi ha hagut més abstenció que en qualsevol altra i això coincideix amb una tendència de descens en la participació que afecta també les eleccions autonòmiques.
No hi ha una única explicació del perquè hi ha hagut tanta abstenció. De ben segur que obeeix a la suma de raons diverses. Alguns ciutadans s’han abstingut perquè ja els semblava bé l’alcalde o alcaldessa que hi havia i no hi veien perill de canvi. D’altres perquè no volen saber res de la política ni dels polítics fruit del descrèdit guanyat a pols però també al què ens indueixen alguns mitjans de comunicació. Alguns altres perquè estan descontents per alguns factors concrets com pot ser la manca d’habitatge o el pes de la immigració sobre la qualitat dels serveis… o perquè no perceben una confrontació que els esperoni a anar a votar… o perquè en onze mesos se’ls ha cridat a votar fins a tres vegades i ja n’estan farts. I segurament encara n’hi deu haver més de motius!
Això no és bo. Està clar que cal estimular la participació de la gent i que ho hem de fer amb mecanismes imaginatius. Ara bé, això no vol dir que els resultats assolits no tinguin tota la legitimitat. Els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tenen un encàrrec clar dels ciutadans, que no és altre que el de fer la feina que s’han compromès a fer.
Amb aquests resultats, al voltant del 70% dels ciutadans de Catalunya tindran un alcalde o alcaldessa socialista. Això és així a les quatre capitals de província i els socialistes som els més votats a 22 de les 25 ciutats més grans de Catalunya.
Convergència i Unió ha fracassat clarament en el seu objectiu de convertir les municipals en una segona volta de les eleccions autonòmiques del passat novembre. També el PP ha fracassat en voler-ne fer unes primàries de les generals de l’any que ve. De fet, a Catalunya, el PP ha continuat clarament amb la seva tendència a la baixa que marcat ja moltes conteses i que, aquesta vegada, ha quedat una mica dissimulada en mantenir el nombre de regidors a la ciutat de Barcelona.
En conjunt cal dir que el panorama a Catalunya ha variat ben poc. De fet, és la vuitena vegada que el PSC guanya les eleccions municipals – les hem guanyat totes des dels primers ajuntaments democràtics- i això, és un fenomen no gens comú a d’altres indrets europeus.
Tots els partits hem perdut vots, a excepció de la CUP que irromp gairebé per primera vegada. Els socialistes som els que més vots hem perdut respecte els darrers comicis municipals, si be hem guanyat gairebé tants regidors com ha perdut CiU.
La major part de les pèrdues de vots han anat a parar a l’abstenció. En aquestes municipals hi ha hagut més abstenció que en qualsevol altra i això coincideix amb una tendència de descens en la participació que afecta també les eleccions autonòmiques.
No hi ha una única explicació del perquè hi ha hagut tanta abstenció. De ben segur que obeeix a la suma de raons diverses. Alguns ciutadans s’han abstingut perquè ja els semblava bé l’alcalde o alcaldessa que hi havia i no hi veien perill de canvi. D’altres perquè no volen saber res de la política ni dels polítics fruit del descrèdit guanyat a pols però també al què ens indueixen alguns mitjans de comunicació. Alguns altres perquè estan descontents per alguns factors concrets com pot ser la manca d’habitatge o el pes de la immigració sobre la qualitat dels serveis… o perquè no perceben una confrontació que els esperoni a anar a votar… o perquè en onze mesos se’ls ha cridat a votar fins a tres vegades i ja n’estan farts. I segurament encara n’hi deu haver més de motius!
Això no és bo. Està clar que cal estimular la participació de la gent i que ho hem de fer amb mecanismes imaginatius. Ara bé, això no vol dir que els resultats assolits no tinguin tota la legitimitat. Els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tenen un encàrrec clar dels ciutadans, que no és altre que el de fer la feina que s’han compromès a fer.
Amb aquests resultats, al voltant del 70% dels ciutadans de Catalunya tindran un alcalde o alcaldessa socialista. Això és així a les quatre capitals de província i els socialistes som els més votats a 22 de les 25 ciutats més grans de Catalunya.
Convergència i Unió ha fracassat clarament en el seu objectiu de convertir les municipals en una segona volta de les eleccions autonòmiques del passat novembre. També el PP ha fracassat en voler-ne fer unes primàries de les generals de l’any que ve. De fet, a Catalunya, el PP ha continuat clarament amb la seva tendència a la baixa que marcat ja moltes conteses i que, aquesta vegada, ha quedat una mica dissimulada en mantenir el nombre de regidors a la ciutat de Barcelona.
