La setmana passada la banda terrorista ETA va anunciar que tornaria a matar. Els terroristes han anunciat la fi de la treva com si, de fet, no hi haguessin posat ja punt i final el passat 30 de desembre amb la forta explosió provocada a la Terminal 4 de l’aeroport de Barajas. Aleshores van dir que continuava l’alto el foc, obviant així que la seva actuació macabre havia provocat la mort de dues persones.
Ara, just després de les eleccions municipals, ens amenacen amb el seu terror incomprensible, criminal i cruel. Tot i que aquesta amenaça estava latent des de l’atemptat de finals d’any, el que volen ara és tornar a posar la por al cos a polítics, jutges, advocats, periodistes, forces de seguretat i, de fet, a totes les persones que en poden ser, de manera indiscriminada, objectiu.
No hi ha absolutament res que doni justificació a aquest terror. Res que es pugui arribar ni tan sols a comprendre. Cap esser humà pot justificar el crim, com no l’hauria de justificar, en cap cas, cap força política en nom de d’independentisme o de l’autodeterminació o conceptes similars.
Només hi ha dos bàndols possibles: el dels terroristes -el dels criminals- i el de la resta de l’humanitat. Només hi ha dues opcions: el terrorisme o la pau. Qui no sigui capaç de veure això no pot representar ningú ni pot parlar en nom de ningú. Potser valdria la pena que tant el Partit Popular o fins i tot grups d’ultra dreta, com els partits abertzales o independentistes ho deixessin ben clar davant tothom.
Aquests dies hi he pensat molt i vull tenir un record per les moltes persones d’Euskadi, i també de la resta d’Espanya, que davant la pressió d’ETA, del seu anunci que tornarà a matar, han d’extremar les precaucions i necessiten més protecció. He pensat molt en el que això significa per tanta gent i, sobre tot, pel que significa per aquells que no només tenen por per la seva pròpia vida sinó pel mal o per les conseqüències que pugui comportar per la seva família.
Com deia abans, tot això només té una resposta: la de la pau, la de la unitat de tots contra el terroristes, sense fissures, la del seu aïllament i persecució fins acabar amb aquesta xacra. La unitat política i la unitat social contra els criminals d’ETA. No hi ha excusa que valgui!
Si el Partit Popular no acaba entenent i mostrant que el seu lloc està al costat de tots els demòcrates i no en aprofitar el terrorisme per guanyar vots o per derrotar el Govern, és que veritablement no mereix ser anomenat partit democràtic.
Ara, just després de les eleccions municipals, ens amenacen amb el seu terror incomprensible, criminal i cruel. Tot i que aquesta amenaça estava latent des de l’atemptat de finals d’any, el que volen ara és tornar a posar la por al cos a polítics, jutges, advocats, periodistes, forces de seguretat i, de fet, a totes les persones que en poden ser, de manera indiscriminada, objectiu.
No hi ha absolutament res que doni justificació a aquest terror. Res que es pugui arribar ni tan sols a comprendre. Cap esser humà pot justificar el crim, com no l’hauria de justificar, en cap cas, cap força política en nom de d’independentisme o de l’autodeterminació o conceptes similars.
Només hi ha dos bàndols possibles: el dels terroristes -el dels criminals- i el de la resta de l’humanitat. Només hi ha dues opcions: el terrorisme o la pau. Qui no sigui capaç de veure això no pot representar ningú ni pot parlar en nom de ningú. Potser valdria la pena que tant el Partit Popular o fins i tot grups d’ultra dreta, com els partits abertzales o independentistes ho deixessin ben clar davant tothom.
Aquests dies hi he pensat molt i vull tenir un record per les moltes persones d’Euskadi, i també de la resta d’Espanya, que davant la pressió d’ETA, del seu anunci que tornarà a matar, han d’extremar les precaucions i necessiten més protecció. He pensat molt en el que això significa per tanta gent i, sobre tot, pel que significa per aquells que no només tenen por per la seva pròpia vida sinó pel mal o per les conseqüències que pugui comportar per la seva família.
Com deia abans, tot això només té una resposta: la de la pau, la de la unitat de tots contra el terroristes, sense fissures, la del seu aïllament i persecució fins acabar amb aquesta xacra. La unitat política i la unitat social contra els criminals d’ETA. No hi ha excusa que valgui!
Si el Partit Popular no acaba entenent i mostrant que el seu lloc està al costat de tots els demòcrates i no en aprofitar el terrorisme per guanyar vots o per derrotar el Govern, és que veritablement no mereix ser anomenat partit democràtic.
(Aquest és un article meu publicat ahir dimarts al Singular Digital)
